Blanca Desgatell

'Blanca Desgatell fou abadessa del monestir de Santa Maria de Montalegre de Barcelona de 1345 a 1400.

La comunitat de canongesses agustinianes ja tenia una llarga trajectòria quan es van assentar a Barcelona. A la priora, Blanca Desgatell, de noble nissaga, li va correspondre el traspàs de la Conreria (Tiana) a la ciutat comtal.

Des de temps immemorial hi havia una ermita a Santa Maria de Montalegre, Mons Alacris, muntanya alegre, riallera, al terme municipal de Tiana. En aquesta ermita es va anar creant una comunitat de donades o ermitanes de vida contemplativa. La primera data de què es disposa és de l'any 1192. La comunitat va anar adquirint certa importància fins que el 1250 el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, consagrà l'altar de Santa Maria de Montalegre i va fer que les monges s'acollissin a la regla de sant Agustí:

En aquell moment, la priora era Guillema de Cumba. Les monges van reconèixer el bisbe com el principal fundador de la Casa. Tanmateix, l'any 1267, el papa Climent IV concedí la protecció apostòlica a la comunitat. Com indica Massot, la comunitat va gaudir de les temporalitats que per a la seva manutenció els concedí el bisbe. La diferent manera d'interpretar els termes de la concessió motivà que l'any 1319 hi hagués un plet entre les canongesses agustinianes de Montalegre i el bisbe Ponç de Gualba.

La disminució de les rendes va provocar dificultats per subsistir, però tot i així les monges es van mantenir en aquell lloc prop d'un segle més. Però les penúries econòmiques i l'isolament que patia el monestir van fer que la priora Blanca Desgatell decidís de vendre'l als canonges agustinians de Santa Eulàlia del Camp de la ciutat de Barcelona. Tanmateix, van esperar a fer el canvi a Barcelona un cop van passar els anys de més terrible mortaldat causats pels estralls de la pesta negra.

El nou emplaçament va ser a l'actual barri del Raval, al carrer de Natzaret, a les cases de la Cervellona, en un lloc apartat del tràfec ciutadà i situat prop del monestir de Valldonzella. Van edificar una església sota l'advocació de Nostra Senyora de Montalegre que es va inaugurar el novembre de 1362. La petita imatge de pedra de la Mare de Déu, una icona del segle XIV, encara es pot contemplar en la fornícula que hi ha al carrer.

L'any 1381 es va pactar una concòrdia entre el convent i el rector de l'església de Nostra Senyora del Pi, per la qual es va autoritzar que les monges, mitjançant el pagament d'un mòdic cànon, tinguessin reservat el Santíssim Sagrament per fer actes religiosos: processons, rebre oblacions, fundacions de misses...

El llarg priorat de Blanca Desgatell va ser succeït per Constança Llobera.

La congregació de canongesses agustinianes, que havia estat tan florent i distingida per prelats i pontífexs, va desaparèixer tràgicament arran del Concili de Trento. Les monges van negar-se a acceptar la constitució Periculoso, de Bonifaci VIII (1294 - 1303), que exigia la clausura. Elles van al·legar que la seva congregació era anterior a la dita constitució, la qual cosa era veritat. Però la seva desobediència els costà l'extinció de la comunitat.

L'any 1399, els canonges agustinians de Santa Eulàlia del Camp el van vendre a uns preveres ermitans, els quals, l'any 1408, el van vendre al seu torn a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona, a qui el va comprar el prior de la cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís (1415) per reunir-hi els seus monjos i els de la cartoixa de Sant Pol de Mar mentre s'edificava la nova cartoixa de Montalegre. Després, els cartoixans van dedicar l'edifici a la conreria fins a l'exclaustració del 1835. Posteriorment va ser un hotel i, finalment (1940- 1997), un seminari menor diocesà. Actualment (2015) és una casa de colònies de la Fundació Pere Tarrés.

• Maria Carme Roca i Costa, Abadesses i priores a la Catalunya Medieval, pàgs. 199-201, Editorial Base Col·lecció Base Històrica ISBN 978-84-16166-22-0