Bartomeu Blanch i Castells

Bertomeu Blanch i Castells (Monistrol de Montserrat, 30 de novembre del 1816 - Buenos Aires, setembre? del 1890) fou un organista, violinista, mestre de capella i compositor català del segle xix

Amb sis anys començà a estudiar música a l'Escolania de Montserrat amb el mestres Jacint Boada i Benet Brell. El 1832 va esdevenir organista de Cardona i posteriorment va ocupar aquest mateix càrrec i el de mestre de capella a Santa Eulàlia de Berga i -també ambdós, des de 1848, del 1850 en propietat- a la basílica del Sant Esperit de Terrassa. Va ser el substitut del reverend Josep Terrades quan aquest, l'any 1848, presentà la dimissió dels seus càrrecs a Terrassa. Entre 1859 i 1864 portà la direcció de l'Escolania de Montserrat. Aquell mateix any es traslladà a Cuba des d'on, més tard, passà a Buenos Aires on el seu fill es titulà de metge i guanyà la direcció d'un hospital argentí. En el transcurs d'un avalot revolucionari, una bala perduda occí Bartomeu Blanch.

És autor de simfonies en un llenguatge romàntic, dues misses de rèquiem, una missa, i altres composicions religioses com himnes, rosaris, salves, goigs i villancets. Les seves obres devien tenir una notable acceptació i difusió a jutjar per la quantitat d'arxius en què se'n conserven còpies. Es conserven obres seves en diversos fons musicals de Catalunya: Arxiu del Monestir de Montserrat, fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa (TerC) i de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar (CMar).

(selecció)

• Contradansa de variacions de flauta i clarinet
• Gozos de la Purísima concepción de María (ca 1850-1860), a 4 veus i gran orquestra
• Jesu fili David a diferents veus
• Marciale, marxa
• Missa (1858), a quatre veus, cor i gran orquestra
• Missa de Rèquiem
• Nulla rei fit scis..., ària de contralt amb violins, clarinets, flauta, cornet, trompes, buczen i acompanyament
• O curx, a tres veus, cor i orquestra
• O Salutaris
• Respons, a tres veus i cor amb violins, flautes, fagot i baix
• Sub tuum proesidium, a quatre veus
• Vals, de fiscorns
• Set Rosaris, set Salves, set goigs a la Verge a tres veus i cor

• Diccionario de la Música Española e Iberoamericana
• Baltasar Ragon (R. de la Galera) Terrassencs del mil-vuit-cents Terrassa: Joan Morral, 1933
• Josep Freixas i Vivó, Musiquer Terrassenc, 224 fitxes biogràfiques Terrassa: Àmfora, 2011