August Friedrich Horstmann

La infància la passà a Mannheim (estat de Baden-Württemberg). De ben prest sentí atracció per les ciències, motivat pels materials que veia a la botiga del seu pare. Acabats els estudis primaris anà a estudiar a l'Escola de Negocis de Mannheim, on fou influït per G.F. Heinrich Schroeder (1810-1885), director i professor de la química i física. Degut a la seva miopia no pogué completar els estudis i anà a treballar amb el seu pare, però al cap de tres anys comprovà que no tendria èxit en els negocis i es traslladà a la Universitat de Heidelberg.

A la universitat fou alumne de Hermann von Helmholtz (1821-1894), Robert Bunsen (1811-1899), Gustav Robert Kirchhoff (1824-1887) i Emil Erlenmeyer (1825-1909). Completà el seu doctorat el 1865, convertint-se a partir de llavors en professor de química teòrica. Després de rebre el seu doctorat, Horstmann estudià matemàtiques i seguí les conferències de Hermann Helmholtz sobre els avanços en ciències. Això el motivà a interessar-se per la teoria mecànica de la calor, i anà a Zuric, on la nova ciència de la termodinàmica estava sent desenvolupada pel físic alemany Rudolf Clausius (1822-1888). El 1865 es traslladà a Bonn on pogué realitzar les seves primeres investigacions al laboratori de Hans Heinrich Landolt (1831-1910). Al cap de pocs anys, els seus problemes oculars li impediren realitzar recerca experimental, i se centrà en la química teòrica. Aprengué el llenguatge Braille però des de mitjans dels anys noranta ja no pogué publicar.

El 1868, per tal de determinar masses moleculars a través d'un mètode de densitat de vapor, Horstmann començà a investigar l'efecte de la temperatura sobre la constant d'equilibri per a un procés de dissociació, a partir de l'equació de Clausius-Clapeyron, però que s'estén a aplicar a una substància que és en dissociació. En un article del 1869, fou el primer a aplicar el recentment concepte d'entropia (1865) a la química, amb un estudi de la sublimació de clorur d'amoni, NH₄Cl, on es posà de manifest que el procés segueix les mateixes lleis que les que participen en la vaporització de un líquid. Aquest article és considerat el primer sobre termoquímica.

El 1872-1873, Horstmann aplicà el principi de l'entropia als problemes de dissociació química. A l'octubre de 1873, Horstmann anuncià la condició per a l'equilibri químic sigui el de màxima entropia. Aquesta condició de Horstmann és similar a l'enginyer nord-americà Willard Gibbs que, de manera independent, al desembre del mateix any, en una nota al peu d'un article, afirmà que la condició per a l'equilibri termodinàmic d'un sistema químic a temperatura i pressió constants és que una determinada funció, ara coneguda universalment com el potencial termodinàmic, ha de ser un mínim.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: August Friedrich Horstmann

• August Horstmann. Deutsche Biographie (alemany)