Quick Facts
Biography
Antonio Benedetto Maria Puccini (Lucca, 1747 - idm. 1832) fou un compositor i organista toscà. Era fill de Giacomo Puccini (senior), pare de Michele i avi del famós Giacomo.
Estudià a Nàpols amb Paisiello, i després a Bolonya amb Tesey i finalment amb Mattei, procedent de la famosa escola del Pare Martini i un dels fundadors del Liceu Filharmònic bolonyès (convertit més tard en el Conservatori G. B. Martini), així com mestre, entre altres, de Rossini i Donizetti. Va pertànyer a l'Acadèmia Filarmonica de Bolonya, presidida per Mattei. A més va ser mestre de la capella de cambra de Lucca, fins al 1809, després de la cort de la princesa Élisa Bonaparte, i finalment director de la capella municipal.
Compositor de talent, aportà a la música sacra, misses, salms i motets, destacant entre aquests últims un a 16 veus i dues orquestres, dedicat a Pius VII. També va compondre duets i <duettini>, àries vocals i <arietas> per a soprano i guitarra; música instrumental de conjunt, en la línia de Boccherini; una simfonia amb gran habilitat contrapuntística; música per a orgue o clavicèmbal. la seva millor obra però fou, el Concerto di cimbalo opiano-forte con stram, i obbligati, d'estructura formal molt avançada, amb gran ús del baix <albertino>. Antonio Benedetto també participà en les festes <delle Tasche> amb la cantata Spartaco, escrita amb col·laboració amb el seu pare i amb l'abat Michele Batini: en aquestes festes, cada autor componia per separat una <jornada> o acte, generalment en dues parts.
Així mateix va escriure òperes, com Quinto Fabio (estrenada a Liorna el 1810), Il Ciarlatano, Le Frecce d'amore (de la que el segon acte era del seu germà Antonio) i L'Ortolanella o La Moglie Capricciosa, mostrant en elles un gran sentit melòdic.
Bibliografia
- Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1137/38. (ISBN 84-7291-226-4)