Antònia Pich i Santasusana

Antònia Pich Santasusana (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 11 d'abril de 1910 – Sant Andreu de Palomar, 18 d'octubre de 1990) fou una pianista, violinista i professora de música, germana de Joan Pich i Santasusana. Antònia Pich també tingué una faceta com escriptora, durant els anys de la Segona República Espanyola col·laborà assíduament a les revistes: L'Endreuenc, Flames Noves i La Dona Catalana.

Antònia Pich es va iniciar a la música de ben petita al costat de la seva mare, Sofia Santasusana i Falip, que era mestra de professió i tenia estudis musicals. A nou anys començà els estudis oficials a l’Escola Municipal de Música de Barcelona on hi cursà solfeig i teoria de la música amb Lluís Millet; harmonia, contrapunt i fuga amb Frederic Alfonso; violí amb Clemente Ibarguren i Manuel Viscasillas; piano amb Júlia Obradors i, posteriorment, aprofundí la tècnica del piano amb Blanca Selva i Henry.

L'abril de l'any 1935 ingressà com a violinista al quartet de corda de l'Institut Orquestral de l'Associació Obrera de Concerts juntament amb els músics Ricard Abelló, Maties Maseras i Leandre Macià, També Fou professora de solfeig i teoria musical a l'escola de música de l'orfeó L'Eco de Catalunya i de l'Associació Musical del districte novè de Barcelona.

Com a pianista debutà el diumenge 20 de novembre de 1938 al Palau de la Música Catalana amb el Concert de Saint-Saëns, acompanyada per la Banda Municipal de Barcelona sota la direcció de Joan Lamote de Grignon, obtenint un gran èxit. La seva tasca com a pianista seguí una trajectòria ascendent participant en diversos concerts amb les orquestres Simfònica i Filharmònica de Barcelona.

Més tard s'especialitzà en l'acompanyament pianístic d'artistes, tant vocals com instrumentals. Entre els solistes vocals hi figuren les sopranos, Maria José Simó, Emilia Giribás Ordura, Maria Teresa Fius, Carmen Cecilia Castillero, Maria Alós, Maria Àngels Sarroca, Maria Espona Grau, Maria Madurell; els tenors, Hipólito Lázaro i José Cortés i els barítons, Enzo Constantini, Joan Sayós i Ricard Fuster. Pel que fa als instrumentals hi destaquen el viol·loncelista Ricard Boadella i els violinistes Joan Alós, Francesc Costa, Rosa García Fària, Carlo Van Neste, Lola Bobesco, Josep Roca i Orfelia Rodrigo.

L'any 1954 de retorn d'un dels seus viatges d'Amèrica el violinista Joan Manén li demanà que fos la seva pianista acompanyant oficial pels seus recitals. Junts feren diverses gires per Catalunya, l'Estat espanyol i l'estranger amb un gran succés, tal com reflecteixen les crítiques de l'època.

Bibliografia