Antoni Marquès i Puig

Antoni Marquès i Puig (Barcelona, 16 de setembre de 1897 - Barcelona, 19 de novembre de 1944) fou un compositor, pianista i crític musical català.

Pertanyent a una família de notables artistes, de ben petit donà mostres de les seves aficions musicals. Va néixer al Passeig de Gràcia de Barcelona,fill del pintor Josep Maria Marquès i Garcia, natural de Tortosa, i de Rosa Puig i Cañamero, natural de Barcelona. Va estudiar amb Francesc Gonzàlez (piano), Felip Pedrell (harmonia) i Josep Barberà (composició). Debutà com a pianista el 1914 amb només disset anys a la Sala Parés, mereixent justos elogis de la crítica. Fou professor de l'Escola Municipal de Música (actual Conservatori Municipal de Música de Barcelona) i crític musical del Diario de Barcelona des de 1923 fins a la seva mort. Fou germà del pintor Josep Maria Marquès i Puig.

Com a concertista, començà a manifestar-se en la seva joventut, sent la Sala Mozart, de Barcelona, on es presentà amb diverses cançons sobre lletra de poetes catalans. El 1929, sol·licitat per La Revue Musicale, dirigida pel notable crític M. Henri Prunières, es traslladà a París, on donà diverses audicions d'obres seves, titulada De la Natura, i que porten, respectivament per títols: El vent, La font, La pluja, La nit, La tempesta, El rierol i l'ocell, i El mar. Aquella actuació en la capital de França culminà amb l'adquisició per la casa Editorial Schneider, de les obres d'aquest compositor.

Va compondre obres per a piano, música de cambra i l'òpera Sor Beatriu, amb text de Maeterlinck, estrenada al Liceu de Barcelona el 1924 per la soprano Tina Poli Randaccio. Va escriure també cançons, com Septenari de maig, sobre texts del poeta Josep Maria López-Picó.

El 27 de gener de 1935 estrenà en el Casal del Metge de Barcelona la seva òpera de cambra Dafnis i Cloe, amb lletra del mateix Marquès i Puig adaptada de la novel·la de Longus. El 19 de març de 1936 es donà al Gran Teatre del Liceu, la primera audició de l'allegro simfònic per a gran orquestra, i més tard se'n donà una altra edició d'aquesta mateix obra en el Palau de la Música, que fou dirigida pel seu autor.

El seu amor a l'art musical i competència artística feren que la seva obra fos admirada i sincerament elogiada, mereixent que per un sector barceloní es rendís a l'artista compositor un homenatge, que tingué efecte el 25 de març de 1944, en el local del Foment de les Arts decoratives, de Barcelona, i en aquella ocasió fou estrenada la seva Sonatina, per a violí i piano.

L'Ajuntament de Barcelona, reconeixent la vàlua professional i les moltes qualitats artístiques d'Antoni Marquès i Puig, l'anomenà professor de l'Escola Municipal de Música. També fou mestre director de la Schola Cantorum de la Capella Francesa, de Barcelona.

Va morir sobtadament el 19 de novembre de 1944 a Barcelona.

Passen d'un centenar les obres que va compondre, entre simfòniques, lieder, de cambra, piano i òpera. Entre aquestes obres, en la sèrie de les editades, cal citar:

• D'aprés-nature (editada per Schneider, París)
• Andante per a piano, (editada per Boileau, Barcelona)
• San Francisco i el lobo de Gubbia, (editada per Boileau, Barcelona)
• Soneto de la Vida Nueva, de Dante, (editada per Union Musical Española, Barcelona)
• Poemas reales y fantasticos, (Editorial Ibérica)

La seva obra pòstuma, inacabada, és un Quintet de profunda inspiració la qual composició ratlla en el primer pla dels grans compositors del segle xx. Fou home de virtuts i bondats, i els seus sentiments artístics sempre els cultivà amb fe i entusiasme, el que li valgué ésser considerat com docte mestre i crític exemplar.(¹)

• Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1945-49, pàgs. 379 (ISBN 84-239-4589-8)