Antoni Comas i Pujol

Antoni Comas i Pujol (Mataró, Maresme, 3 de gener de 1931 - Barcelona, Barcelonès, 24 de març de 1981) va ser un professor universitari, historiador i crític literari català, primer catedràtic de Llengua i Literatura Catalana de la Universitat de Barcelona després de la Guerra Civil.

Nascut a Mataró al carrer de Santa Teresa, en una família modesta i treballadora, els seus avis paterns establiren lligams de servei amb les famílies aristòcrates dels Palau i els Marfà, de qui en foren masovers i treballadors, respectivament. Els seus pares, Pompília Pujol i Juncà i Francesc Comas i Figueras treballaren a la fàbrica tèxtil de Can Marfà, de la qual el pare n'arribà a ser cap de fabricació. Antoni Comas era el petit de cinc germans, i des de ben jove va formar part de la vida de Mataró. Estudià al col·legi de Santa Anna, va pertànyer als grups del Foment Mataroní, de les Congregacions Marianes i dels Lluïsos. Entrà a la universitat el 1949, on es va matricular de Dret i de Filosofia i Lletres. Encaminà els estudis a les lletres i la carrera de Dret aviat l'abandonà. En els anys d'estudiant formà part de la revista clandestina Curial, que volia difondre literatura i cultura més enllà del panorama gris universitari de la postguerra.

L'any 1953 es llicencià amb Premi Extraordinari, i el 1956 es doctorà amb una tesi sobre Ramon Vidal de Besalú, igualment premiada. Martí de Riquer i Jordí Rubió van ser els seus professors més destacats. Contribuí el 1956 a la creació del Premi Lletra d'Or i formà part del jurat inicial que donà el primer guardó a Salvador Espriu per Final del laberint. El 1966 guanyà la càtedra de Llengua i Literatura Catalana a la Universitat de Barcelona, restablerta després de la guerra civil, i des de la qual contribuí a la normalització de la llengua en l'àmbit acadèmic, i més enllà, com és el cas del programa de televisió Català amb nosaltres (1976) emès pel circuit català de Televisió Espanyola. Centrà la recerca en diversos aspectes de la cultura i la literatura catalana, sobretot a l'època moderna, amplià l'àmbit d'estudi als místics castellans com Santa Teresa de Jesús, inicià amb Riquer la Història de la literatura catalana, en què coordinà els volums quart i cinquè - el quart li valgué el Premi Nicolau d'Olwer 1971. L'any 1969 les càtedres adscrites a Filologia Romànica van ser substituïdes per departaments, i Antoni Comas començà a dirigir el Departament de Filologia Catalana. El 1974 va ser escollit membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, però no va arribar a prendre possessió de la medalla d'acadèmic; el succeí Salvador Espriu. Compaginà la dedicació a la docència i a la recerca en diaris com El Noticiero Universal, Tele-Exprés o l'Avui.

El mes de febrer de l'any 2013 s'inaugurà la segona biblioteca municipal de Mataró que porta el seu nom: Biblioteca Antoni Comas.

Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (secció romàniques), on va participar en la publicació de la revista Curial, aconseguí el Premi Extraordinari (1953). La seva tesi doctoral (1956), així mateix distingida amb premi extraordinari, es referia al trobador català Ramon Vidal de Besalú. També preparà edicions de Santa Teresa i Joan Boscà i Almogàver (1965). Comas havia tingut com a professors a figures com Martí de Riquer i Antoni Maria Badia i Margarit. Des de 1967 era el primer titular de la primera càtedra de Llengua i Literatura Catalana que s'establí a Barcelona durant el règim franquista. Des d'aquestes funcions, contribuiria en gran manera a la normalització acadèmica de l'idioma català.

Amb aquest propòsit, ofereixen gran interès els seus treballs:

• Les excel·lencies de la llengua catalana, (1967).
• Assaigs sobre literatura catalana, (1968).

Dintre les activitats del seu Departament universitari, s'ocupà en publicar una nova Miscel·lània dedicada al poeta Carles Riba (1973). Se'l ha descrit com un intel·lectual atent, un investigador minuciós i un ciutadà impulsor de la recuperació cultural de Catalunya. També se li deuen les obres següents:

• Història de la literatura catalana, v.IV, (1972).
• Joan Alcover aproximació a l'home, al seu procés i a la seva obra, (1973).
• Una traducció catalana d'Ovidi del segle del segle XVIII, (1973).
• La consciència històrico-política en els poetes catalans del segle XVIII, (1976).
• La Decadència (1978).
• Antologia de la Literatura Catalana, (1980).
• Grans personalitats de la literatura catalana, (1981).
• Estudis de literatura catalana: segles XVI-XVIII, (1984).
• Mirador, (1985). (Premi Crítica Serra d'Or d'assaig, 1986)

També cal citar entre aquests treballs Un segle de poesia catalana (1968), antologia que va iniciar Jaume Bofill i Ferro.

• Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1981-82, pàg. 949-50 (ISBN 84-239-6956-8)
• Personatges il·lustres del Maresme, pàg. 57, DL B-32851-2006, Assessoria d'informació i Anàlisis de sistemes