Amílcar

Amílcar fou un general cartaginès, que després de la derrota d'Asdrúbal a la batalla del Metaure (207 aC) va romandre a la Gàl·lia Cisalpina (segons alguns relats es va quedar allí per ordre de Magó quan aquest va sortir d'Itàlia.

El 200 aC els romans estaven lliurant la guerra de Macedònia i Amílcar va poder instigar una revolta entre els ínsubres, bois i cenomans i algunes tribus lígurs. Amb un atac per sorpresa va ocupar la colònia de Placentia que va saquejar i cremar; després va assetjar Cremona que va resistir fins a l'arribada del pretor Luci Furi que venia amb un exèrcit des d’Ariminium.

A la batalla que es va lliurar prop de Cremona els gals foren derrotats i el mateix Amílcar va morir segons alguns relats i segons altres va poder fugir i va continuar la lluita fins que fou fet presoner el 197 aC en la gran batalla al riu Mincius en la que els ínsubres foren derrotats pel cònsol Gai Corneli Cetege;. Tit Livi diu que va participar en la celebració del triomf d'aquest cònsol.

Com que els seus actes no tenien el suport legal del govern de Cartago, a petició de Roma els cartaginesos el van condemnar en absència a desterrament i confiscació de la seva propietat.