Amalia Fossa
Quick Facts
Biography
Amalia Rosa Maria Fossa, també esmentada com a Amalia Fossa-Mirabella pel cognom del seu marit, (Nàpols, 1 de gener de 1847 - Florència, 26 de desembre de 1911) fou una soprano italiana.
Biografia
Fou filla de l'apuntador d'òpera Carlo Fossa i de la cantant Carlotta Gruitz, qui va ser la seva primera professora de cant. La seva germana Emilia Concetta Erminia Fossa, nascuda el 1839, fou també cantant d'òpera, tiple comprimària, amb alguna actuació a Espanya. Amalia va començar la seva carrera cantant en teatres estrangers el repertori d'òperes sobretot de Giuseppe Verdi. El debut fou al Teatro Nacional de São Carlos de Lisboa el 1870: segons Schmidl, a Un ballo in maschera de Verdi, però és més probable que fos en l'estrena d'Enrico, queMattos Pereira va realitzar amb resultats negatius al gener de 1870 al teatre portuguès. El 1871 (abril-maig) va ser de Pest, a Un ballo in maschera, Don Carlos (il paggio) de Verdi i Lucia di Lammermoor de Donizetti; al setembre a Cento amb Martha de Von Flotow, i a l'octubre va inaugurar la temporada de l'Òpera a Bucarest de nou amb Lucia. El 1874 es va establir al Teatro Real de Madrid, on va cantar amb un gran èxit a Dinorah de Meyerbeer i a Aida de Verdi.
Després de l'experiència a l'estranger, va tornar al seu país d'origen, on es va establir com a important i apreciada cantant. Va ser una de les artistes favorites de Verdi i es diu que estava dotat d'"una veu de soprano excel·lent, amb bon timbre, complet, equilibrat i de gran magnitud, cosa que li va permetre cantar notes sense esforç sota el saxo alt i soprano aguts sfogato". Verdi ho va escriure després de les seves actuacions al Teatro alla Scala de Milà en les temporades 1876-77 i 1877-78, on va cantar a Les Huguenots de Meyerbeer (el personatge de Valentina, particularment agradable, que era un dels seus punts forts), Anna Bolena i Poliuto (Pauline) de Donizetti, La forza del destino (Leonora) de Verdi, Cinq-Mars de Gounod (estrena a Itàlia el 19 de gener de 1878) i amb gran èxit a Fosca Carlos Gomes.
Al maig de 1877, va cantar en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona Dinorah i després es va trobar a les estacions de tardor i el carnaval-quaresma en el Teatre Comunale de Trieste. Al setembre va participar en la primera actuació en aquesta ciutat de Mefistofele d'Arrigo Boito, llavors va aparèixer a Les Huguenots i Robert le diable (Alice) de Meyerbeer. El 1878 (setembre-octubre) cantà al Politeama de Liorna, en el Faust de Gounod, Il Trovatore, Nabucco de Verdi, i després el 1879 va ser durant la temporada de carnaval al Teatre La Fenice de Venècia a Le Roi de Lahore (Nadir) de Massenet, Ruy Blas (Donna Maria de Neubourg) Marchetti, Cleopatra (Cleopatra) Bonamici, i Mefistofele; el maig va cantar a Il Trovatore a Barcelona i a l'agost al teatre Morlacchi una altra vegada Les Huguenots. Al setembre, a Perusa, va actuar en un concert d'àries de La Traviata, Huguenots i I vespri siciliani.
Al maig de 1880 estava de nou a Barcelona per cantar a Aida. D'octubre de 1880 a febrer de 1881 va cantar a Odessa. El 1881 va fer el seu debut a Roma, Varsòvia i Nàpols. Va cantar al Teatro Costanzi de Roma l'11 de juny a La forza del destino, Aïda l'octubre a Varsòvia, el 25 de desembre va obrir la temporada a Les Huguenots al Teatro San Carlo de Nàpols, s'hi va estar fins al gener, donant lloc a algunes crítiques que suggerien una primerenca desintegració vocal, que es van repetir quan va cantar una altra vegada a Nàpols Il trovatore (febrer de 1882) i Orazi e Curiazi de Mercadante (març).
A partir d'aquest moment va entrar en un període d'aparicions menys freqüents i no exemptes de judicis negatius. A l'octubre-novembre del mateix any, però, va tornar a Roma amb Les Huguenots i Aïda; a Lisboa el 1883 (octubre-novembre) va intervenir a Faust, Aïda i Trovatore, de nou revelant una "... veritable veu soprano dramàtica, ampliada, vibrant, fàcil, encara que una mica tremolosa. Al gener de 1885 es trobava a Palerm a Les Huguenots, i l'any següent el Teatre Carlo Felice de Gènova a Il trovatore.
Es va casar amb el baix-baríton italià Giovanni Mirabella.