Alejandro de San Antonio
Quick Facts
Biography
Fra Alejandro de San Antonio, O.M.D. (Madrid, m. 10 de juny de 1740), nom religiós d'Alejandro Méndez y Bermejo, va ser un religiós mercedari descalç espanyol.
Fill d'Alejandro Méndez i d'Ana Bermejo. Prengué els hàbits i professà al convent de Santa Bàrbara de Madrid bé el 1678 o el 1698. Fou una persona molt erudita, arribà a ser lector de Teologia al Col·legi de Salamanca. Dintre dels mercedaris descalços va ser president, provincial i confessor al convent de religioses de la seva orde a la ciutat de Toro, i comanador a la vila d'Argamasilla i del de Santa Bàrbara de Madrid, a més de tres vegades provincial de Castella. Ocupà altres ministeris religiosos, entre ells alguns a la Santa Inquisició, com el de qualificador i membre del Consell de la Suprema i General Inquisició, i també a altres àmbits, com el de teòleg examinador apostòlic al Tribunal de la Nunciatura i el de predicador del rei. La seva càtedra i càrrecs el feren brillar en els seus sermons, home d'abundants idees, i esdevingué un orador de molta fama.
Morí al convent de Santa Bàrbara el 10 de juny de 1740.
Obres
Autor de diverses obres, es té constància també de diversos manuscrits de predicació i altres matèries. Així mateix, aprovà el llibre Símbolo de la Concepción de María de fra Damián Esteve. No obstant això, li foren publicades les següents:
- Sermones de las principales Festividades y Misterios de María Santísima (2 volums), Madrid, 1735.
- Santoral ó sermones de las Fiestas de varios Santos y asuntos (3 volums), 1730.
- Vespertinos Morales sobre todos los versos del Miserere, unos solos, y otros hermanados con los Evangelios de Dominicas, Viérnes y Ferias Quadragesimales, etc. Madrid, 1737.