Junayd ibn Abd al-Rahman al-Murri

Al-Junayd ibn Abd-Al·lah al-Murrí fou un general i governador omeia.

Fou nomenat governador del Sind i Multan el 724. En aquestes zones era sobirà l'indi Júixaba ibn Dhàbir que havia reconegut el califa i s'havia fet musulmà, però Al-Junayd el va fer matar i es va apoderar del seu regne. El germà del rei, que volia anar a Bagdad a queixar-se al califa, fou també assassinat. Va governar fins al 729 i va fer diverses expedicions entre elles al regne d'al-Kiradj que va conquerir (probablement de manera temporal). Després de sortir va esclatar una revolta que va fer perdre el Sind al califat.

Fou nomenat governador del Khorasan segons al-Baladhuri el 730, on el se predecessor al Khorasan, Ashras ibn Adb Allah al-Sulami, s'enfrontava als turcs a Bukharà; després de diversos combats es va unir a Ashras i va derrotar als turcs a Zarman prop de Samarcanda. Retornat al Khurasan va atacar Tukharistan i aviat va retornar a Transoxiana cridat pel governador de Samarcanda Sawra Ibn al-Hurr al-Tamimi, amenaçat pels turcs. Va avançar des de Kiss cap a Samarcanda per la ruta de muntanya però al creuar per al-Shib (la Gorga) fou atacat per la gent de Sughd, Shash i Fergana i es va lliurar la famosa batalla de Wakat al-Shib, en què va patir serioses pèrdues però va aconseguir passar. Va cridar a Sawra que va obeir i va abandonar Samarcanda anant en el seu ajut però les seves forces foren aniquilades pels turcs i ell mateix mort, tot i que fou això el que va permetre a Djunayd arribar a Samarcanda. Bukhara també era atacada pels turcs i estava defensada per Katan ibn Kutayba i va organitzar una expedició en el seu ajut, derrotant als turcs a al-Tawawis (730 o 731) alliberant la ciutat.

El 734 es va casar amb Al-Fàdila, filla del rebel Yazid ibn al-Muhàl·lab, provocant la còlera del califa que el va destituir. Va morir de malaltia a Merv poc després.

Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Al-Djunayd b. Abd Allāh".