Ahmad ibn Umar Xaikh

Ahmad ibn Umar Xaikh conegut com a Amirak Ahmad (1384-1416), fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i nét de Tamerlà. La seva mare era Malikat Aga, una princesa genguiskhànida. Quan Xah Rukh va ocupar Samarcanda el 1409 va nomenar governador al seu fill Ulugh Beg; el segon nomenament que va fer fou el del seu nebot Ahmad ibn Umar Shaykh, conegut com a Amirak Ahmad, per les regions de la Vall de Fergana amb Andijan, Uzkand i Kashghar. Aquesta província havia estat feu del seu pare (mort el 1391) en vida de Tamerlà. Era jove (25 anys) però amb més edat i experiència que Ulugh Beg, el que suposava una ajuda per defensar el crític límit oriental amb els khans mogols. Sembla que cap al 1414 es va mostrar refractari a obeir ordes d'Ulugh Beg i Xah-Rukh va fer una expedició a la zona, el va deposar i el va enviar a l'exili. Hauria mort poc després.