Agustín González Acilú
Quick Facts
Biography
Agustín González Acilú (Altsasu, Navarra, 18 de febrer de 1929) es un compositor i professor de música espanyol.
Inicia els seus estudis musicals en el mateix poble natal amb Taberna i després es trasllada al Conservatori madrileny, on fou alumne d'harmonia d'Enrique Massó Ribot, i de Francisco Calés Pina (contrapunt i fuga) i Julio Gómez García (composició). Per encàrrec de la Diputació Foral de Navarra realitzà una sèrie d'estudis musicològics sobre compositors navarresos del segle XVIII. Seria la mateixa Diputació Foral la que mitjan concurs-oposició, li facilitaria una beca extraordinària per ampliar els seus coneixements de composició a París, Venècia i Roma. El 1964 assistí com a invitat a l'Internationale Ferienkurse für neue musik de Darmstadt i al VI Curs Internationale d'Arte e Cultura nella civitta contemporània de Venècia. Al seu retorn a Espanya i a partir de 1966 realitzà treballs d'investigació lingüística aplicada a la música, per encàrrec aquesta vegada del Consell Superior d'Investigacions Científiques.
Concepcions sonores
Les seves concepcions sonores cristal·litzen en la seva obra Contractures (1966) en la que s'aventura per nous camins en el tractament dels texts i en la que el baríton executant no canta, sinó que exposa un material fonètic recolzat per una viola i dos txel·los. Molt ric també és el material emprat en Estructura para 24 sonidos, para guitarra de cuartos de tono. El mateix González Acilú declararia que el seu Oratorio pan-lingüístico (amb el que representà Espanya en la Tribuna de Compositors de la UNESCO) és una <creació d'una dialèctica fonamentada per l'oposició de dues fonologies corresponents a l'eusquera i al castellà>. lOratori li'n valgué el Premi nacional de Música de 1971. En aquesta mateixa direcció es mou Aschermittwoch en la que la mezzosoprano realitzà una labor cantada i recitada. La seva obra Sucesiones superpuestas, cuarteto para instrumentos de arco, aconseguí el primer premi Samuel Ros. Així mateix autor d'Imagenes per a guitarra; Pulsaciones; Simbiosis; Rasgos; Interfonismos Serigrafonia; Himne anlesbierinen; Entropias; Libro de los Proverbios; Arranco Neltza; Hegeliana; Cantata semiofónica, etc., obra en la que s'inclouen així mateix treballs amb material sonor electrònic.
Música teatral
No ha desatès tampoc la música teatral i proba d'això és la seva Música y palabras de Samuel Beckett, Les troianes d'Eurípides, Los cazadores de Paco Ignacio Taibo I. Una bona part de la seva obra fou recollida en discs. González Acilú és així mateix membre fundador de l'Associació de Compositors Simfònics Espanyols i professor d'harmonia en el Conservatori madrileny.
Bibliografia
- Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 123. (IBSN 84-7291-226-4)