Xavier Folch i Recasens

Xavier Folch i Recasens (Burgos, 6 de febrer de 1938) és un editor, escriptor i polític català. Va tenir una destacada participació en la lluita contra el franquisme, i és un referent del catalanisme cultural. Va ser diputat al Parlament de Catalunya. Pare del també editor Ernest Folch.

Biografia

Nascut el 6 de febrer de 1938 a Burgos. Fill d'Hilarió Folch i Matas, i de Josepa Recasens i Mercadé. És nebot del polític socialista reusenc Josep Recasens i Mercadé, i pare del també editor Ernest Folch i Folch.

Va estudiar la Liceu Francès de Barcelona. Va ser membre de l'associació d'antics alumnes d'aquesta entitat, l'ADAE (Association d'Anciens Éleves), on s'inicià en la tasca de formació i sensibilització social i política.

Trajectòria durant el franquisme

Entrarà a Universitat de Barcelona a la facultat de Ciències Econòmiques. Els primers anys de carrera s'afilia a l'Agrupació d'Esquerra Universitària, i a la Nova Esquerra Universitària NEU. S'afiliarà al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC (adoptarà el nom de “guerra” de “Rosselló”) l'any 1960 treballarà políticament en càrrecs de responsabilitat en el sector universitari. S'hi llicenciarà i entrarà com professor de Teoria Econòmica a la Facultat d’Econòmiques, i d’Economia Urbana a l’Escola d’Arquitectura de la UB de 'any 1964 a l'any 1967. El març de 1966 participarà en La Caputxinada, l'assemblea de constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona al monestir del Caputxins de Sarrià. Arran d'aquest fet serà multat amb 55.000 pts, suspès de treball i sou, expedientat. , i expulsat de la universitat l'any 1967 .

El 1968 iniciarà la seva trajectòria com a editor a Edicions Ariel on restarà fins al 1976 dirigint les col·leccions “Ariel quincenal” i “Cinc d’oros”. Paral·lelament desplegarà una destacada actuacio de lluita antifraquista des del camp cultural i polític. Així serà a la Taula Rodona amb Pere Portabella, Jordi Carbonell, participarà en la gènesi i organització de la Tancada d'intel·lectuals a Montserrat de 1970 contra el Procés de Burgos. Serà membre actiu de l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans participant en la constitució de l'Assemblea de Catalunya l'any 1971. El 1973 serà detingut en la caiguda dels 113 de la Comissió Permanent de l'Assemblea de Catalunya i restarà tres mesos a la presó. Xavier Folch serà un del 462 catalans més controlats per la policía franquista. Participarà des de l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals en les campanyes del 'Assemblea de Catalunya la gènesi i organització del Congrés de Cultura Catalana sent membre de 1975 al 1977 del seu Comitè Executiu.

L'any 1976 fou cofundador i director de l’editorial Crítica, especialitzada en ciències socials.

L'etapa democràtica

L'any 1977 en la campanya per les primeres eleccions democràtiques serà coordinador de la coalició al Senat de l'“Entesa dels Catalans”. El mateix any serà elegit membre de comitè central de PSUC en el IV Congrés. En el convuls V Congrés celebrat l'any 1980 serà relegit membre del comitè central, entrarà al comitè executiu i viurà en primera fila el procés d'autodestrucció del partit l'any 1982.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 serà elegit diputat del Parlament de Catalunya en la llista del PSUC a la Primera legislatura de la Catalunya autonòmica, durant la qual serà president de la Comissió de Cultura. Ponent –entre altres– de la Llei de Normalització Lingüística. L'any 1984 després d'acabar el seu compromís parlamentari, abandonarà el PSUC.

De l'any 1984 al 1986 serà nomenat membre del Consell Assessor de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L'any 1983 havia fundat Editorial Empúries, que dirigirà fins al 1996. Hi editarà l'obra de Miquel Martí i Pol, i publicarà exclusivament en llengua catalana fins a la seva integració dins el Grup 62. Des del 1996 serà director literari d'Edicions 62.

Políticament, l'any 2000 s'integra como coordinador a la plataforma “Ciutadans pel Canvi” que donarà suport a la candidatura a la Generalitat de Pasqual Maragall. L'any 2000 serà elegit pel Parlament de Catalunya membre del Consell d’administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

El govern de la Generalitat encapçalat per Pasqual Maragall el nomenarà el 2004 Director de l’Institut Ramon Llull (2004 - 2006), on hi restarà fins a la seva dimissió el 2006. Durant el seu mandat treballarà intensament perquè la literatura catalana fos la convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007.

A partir del 2007 formarà part del Consell Editorial del Grup 62 fins al 2013.

A més a format ha estat director de la revista Nous Horitzons i membre de la junta directiva del Gremi d’Editors de Catalunya. Des de juliol del 2001 fins a gener del 2005, president de la Fundació Catalunya Segle XXI. Membre del Patronato de la Biblioteca Nacional de Madrid (2005-2009) i membre del Consell Assessor de la Fundació del Futbol Club Barcelona, que assessora l’actual junta directiva del club en qüestions socials i culturals.

L'octubre del 2003 el govern de la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi El 2015 va signar un manifest de suport a Barcelona en Comú.

És patró de la Fundació Joan Brossa.

Referències