Umar ibn Mandil

Úmar ibn Mandil fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.

Es va oposar al seu germà Aid ibn Mandil que des de 1263 governava a l'Ouarsenis, Ténès i al-Madiyya (Médéa) i va obtenir el suport dels abdalwadites de Tlemcen. Després d'un temps de lluita, Umar es va imposar com a cap dels maghrawes el 1269/1270 mercès a la intervenció dels seus aliats, dels que els maghrawes del Chelif van esdevenir vassalls. El domini abdalwadita no era acceptat pels clans tribals i Abu-Yahya I Yaghmurassan ibn Zayyan de Tlemcen (1236-1283) va haver de fer una expedició contra els rebels el 1273/1274. Finalment els germans d'Umar, Aid ibn Mandil i Thabit ibn Mandil, van vendre Ténès a l'emir abdalwadita de Tlemcen el 1273/1274.

Umar va morir el 1277/1278 i el seu germà Thabit ibn Mandil va prendre el poder però també va reconèixer la sobirania de l'emir abdalwadita.