María Carbonell Sánchez

María Carbonell Sánchez (València, 27 d'abril de 1852 - València, 27 d'agost de 1926) fou una pedagoga que visqué a València i Granada, era propera a l'Institucionisme, el Feminisme, i la Pedagogia social i estigué vinculada amb la Institució Lliure d'Ensenyament (Madrid), l'Escola Normal Femenina de València, i l'Associació per a l'Ensenyament de la Dona. La seua germana Josefa Carbonell Sánchez fou també professora de la Normal femenina de València, coincidint pràcticament en els mateixos anys en el seu Magisteri.

Biografia

Mestra, filla i germana de mestra, Maria Carbonell és una de les figures més recordades de la pedagogia valenciana. Posseïdora d’una completa formació pedagògica, va combinar teoria i pràctica i va exercir durant tota la seua vida el magisteri, bé en escoles primàries o en l’Escola Normal. Alhora, es convertia en una excel·lent divulgadora de les idees regeneracionistes, mitjançant una copiosa producció escrita i una no menys abundant presència en tota mena de congressos i jornades.

Inicià els seus estudis en la Normal Femenina de València, on aconseguirà el títol elemental (1870) i el superior de mestra (1871) i comença la seua trajectòria professional en diverses escoles valencianes, entre elles les de Russafa, Xest i les del carrer Corona i Barques a València. El 1891 obté el títol de mestra de Normal a l’Escola Normal Central de Mestres (Madrid), i l’especial de sordmuts i cecs.

Ja el 1900 és professora de l’Escola Superior de Mestres de Granada, on sols romandrà un any. Es trasllada el 1901 a València, on exercirà fins al 1922 quan es jubile. Ací imparteix les matèries d’Antropologia i Principis de Psicogenèsia; Pedagogia; Història de la Pedagogia, Rudiments de Dret i Legislació Escolar.

Combina la seua docència oficial amb les classes que imparteix a la Institució per a l’Ensenyament de la Dona, continuant una relació amb l’institucionisme que havia començat a Madrid i perduraria al llarg de tota la seua vida, sent especialment visible el seu influx en els tres temes centrals de la seua preocupació pedagògica: l’educació de les dones, l’higienisme i la pedagogia social, que seran tractats amb profunditat tant en les seues intervencions en els nombrosos congressos i activitats educatives en què participa (Assemblees Pedagògiques de València, IX Congreso de Higiene y Demografia, Congreso Pedagógico Nacional, Congressos Pedagògics de Saragossa, París i Brussel·les), com en les seues col·laboracions en revistes pedagògiques (La Escuela Moderna i El Educador Contemporáneo) i en articles dels diaris valencians (El Mercantil Valenciano, Las Provincias i La Voz Valenciana). A més seria autora de diverses obres didàctiques.

La seua intensa activitat s’estén a l’àmbit social, i exercirà diferents càrrecs en una important quantitat d’associacions i institucions de caràcter assistencial: Colonias Escolares de València, la Asociación para el fomento de la Cultura y de la Higiene en España, la Junta Provincial de Protección a la Infancia y Represión de la Mendicidad, el Comité Femenino de Higiene...

Al mateix temps tindrà una influent presència en la vida cultural valenciana, sobretot a través de l'Ateneu Científic i de l'Ateneu Pedagògic, encara que no reduirà la seua presència a València i serà sol·licitada per pronunciar conferències en tot l’estat. No descuidà, tampoc, les reivindicacions en el terreny professional, i serà membre destacada de l'Associació del Professorat d'Escoles Normals.

Feminista identificada amb els pressupostos del catolicisme social i el regeneracionisme, mantingué postures molt properes a les de Rosa Sensat, defensant una educació femenina més pràctica i útil, fonamentada en pressupostos científics i donant una gran importància a la higiene i a l’educació física de les dones.

El desembre del 1915 fou nomenada filla predilecta de València i se li va oferir un homenatge. Tot plegat, els escrits dedicats per les seues alumnes i diverses personalitats serien recollits al llibre Homenaje a María Carbonell prologat per Félix Martí Alpera. Es jubila el 1922, i el 1928, dos anys després de la seua mort, la Institució per a l'Ensenyament de la Dona li retria un homenatge al Paranimf de la Universitat en què destaquem la participació de Carmen García de Castro, “qui ressaltaria el seu vessant com a pedagoga dins i fora de la classe".

Bibliografia

• Caballero, A. (1996). "María Carbonell y Sánchez: su contribución al cambio en las relaciones de género", en El currículo: historia de una mediación social y cultural. Universidad de Granada. Vol. II. p. 29-36
• Carbonell Sánchez, María. (1915). Obras publicadas con motivo del Homenaje que le ofrecen sus admiradores. València: Hijos de F. Vives Mora,. Notes bibliogràfiques per Félix Marti Alpera.
• Llinares, M. Jesús (1985) Temas de pedagogía en María Carbonell. Tesina de llicenciatura dirigida pel Dr. Alejandro Mayordomo Pérez. Universitat de València.
• Ruiz Rodrigo, Cándido; Palacio Lis, Irene (2002). "Desde el estudio y las convicciones al compromiso social: algunos aspectos del legado educativo de María Carbonell Sánchez" en Miscelánea pedagógica, n. 3, Universidad Pontificia de Salamanca. P. 76-96.
• Arxiu Històric de la Universitat de València. Expedient personal. signatura 1385/7.