Lluís Marrasé i Meler

Lluís Marrasé i Meler (Barcelona, 16 de juliol de 1958) és periodista i activista cultural, va formar part del nucli fundador de l'Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC), associació que va presidir en la darrera etapa de l'entitat.

Marrasé va ser el primer responsable de premsa de l'ACIC i va participar –juntament amb 15 cantants més entre els que hi havia Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Marina Rossell– en la famosa tancada a la conselleria de cultura de 29 maig del 1989.

Sota la presidència de Josep Tero, Lluís Marrasé va esdevenir secretari general de l'ACIC i encarregat de dissenyar la línea política i d'impulsar totes i cadascuna de les accions i activitats de l'entitat: va coordinar el circuit Acústic i va ser el director artístic de les accions musicals de l'associació, entre les que hi ha el concert Joan-Salvat Papasseit-100 anys al Palau de la Música Catalana (inicialment previst davant de la plaça de la Catedral i traslladat per pluja) el 1994; el primer homenatge que es va fer a Ovidi Montllor, al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès el 1995 o l'espectacle Versos i cançons a l'Auditori de Barcelona el 1999. El 2013 va ser responsable dels concerts Ovidi Montllor, 10 anys de vacances i Tribut, que van quedar recollits en un disc.

Essent secretari general de l'ACIC, l'entitat va impulsar el 1997 la campanya Volem cançons en català a la ràdio i a la televisió!, a favor de l'aplicació del percentatge del 25 % de música en català als mitjans de comunicació. Seguidament va participar en la redacció de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que en determina el compliment i que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya.

També va idear i dirigir els espectacles Colors d'Espriu basat en poemes de Salvador Espriu l'any 2001 i El Cabaret de la Capmany, sobre textos i lletres de cançons de Maria Aurèlia Capmany el 2002 i protagonitzat per Teresa Gimpera i Adrià Puntí. També va ser responsable de l'àmbit musical de l'Any Espriu el 2013. A més, va participar en el concert del centenari del poeta i en el disc col·lectiu, Espriu a Sinera, juntament amb Sílvia Bel, Gerard Quintana o Maria del Mar Bonet entre d'altres.

L'any 2004 va crear la Fundació Artistes per La Pau, col·lectiu que va intervenir en el Fòrum Universal de les Cultures.

El 2008 va dirigir el concert Homenatge a Joan Baptista Humet, celebrat al Sant Jordi Club de Barcelona, en què van participar Ana Belén, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Víctor Manuel, Joan Albert Amargós i Francesc Burrull, entre d'altres., que va tenir continuació el 2016 amb el disc de tribut A Joan Baptista Humet, en què van intervenir els mateixos artistes. El 2015 va comissariar l'exposició antològica Serrat, 50 anys de cançons a l'Arts Santa Mònica, juntament amb el periodista Miquel Jurado i el documentalista Fermí Puig.

El vincle de Marrasé amb la música en català és anterior a l'ACIC. Així, el trobem com a productor del disc "Aeroport" de Jaume Escala (1986). Quatre anys més tard va signar la peça “Blues en via morta” al segon disc del mateix cantautor. En aquest cas, com a homenatge a la seva àvia Mercè Alsina, que ens acabava de traspassar, vaig signar amb el seu cognom Alsina (Lluís Alsina). També ha col·laborat amb altres grups i cantants: TR, Maria Cinta, Santi Arisa. El 2005 va enregistrar el disc “Ànima”, que no s'ha publicat.

Marrasé va començar la seva tasca periodística en el món de la ràdio, amb programes vinculats a la la música i la poesia. Va estar a Ràdio Cornellà (1982), a COMRàdio i a La Xarxa. També va dirigir TotCat, l'emissora digital de la CCMA dedicada a la música en català, alhora que dirigia i presentava a iCat el programa Musicat. El seu interès per la poesia i la cançó també el va dur al Canal 33 on va dirigir els programes Miralls. i Tons: Poesia per cantar.

Ha estat articulista a El Periódico de Catalunya i és l'autor dels vint volums de la col·lecció Llach. La banda sonora d'¡un país, editada per La Vanguardia. A més, va formar part del primer equip de la revista Rockdelux.

Reconeixements

• 2005: Creu de Sant Jordi, concedit per la Generalitat de Catalunya, en reconeixement a la tasca com a activista cultural.
• 2019: Premi BarnaSants a l'Activisme Cultural en reconeixement a la tasca de difusió de la música en llengua catalana.