Josep Sabater i Calderó

Josep Sabater i Calderó (Roses, 25 d'abril del 1884 – Badalona, 1926) va ser polític i arqueòleg, alcalde de Roses entre 1914 i 1918.

La seva família era d'origen tortosí, establerta a Roses, i es dedicava al comerç de la sal, explotant les salines de Santa Margarida. Josep Sabater estudià Dret a la Universitat de Barcelona; un cop titulat, entrà de funcionari a l'ajuntament de Badalona que, durant la dictadura de Primo de Ribera, tingué d'alcalde un oncle seu, Pere Sabaté i Curto.

Va ser elegit alcalde de Roses en les eleccions municipals del 13 de novembre de 1913 i ocupà l'alcaldia des de l'1 de gener de 1914 fins al mateix dia del 1918. També va ser nomenat, el 7 de setembre de 1914, vocal de la Junta d'Inspecció, Vigilància i Administració de les Obres de la Presó de Figueres. Dos anys més tard, el 8 de febrer del 1920, es tornà a presentar candidat a alcalde de Roses, formant part d'un grup de ciutadans rosincs vinculats molt o po a la Lliga Regionalista; guanyà les eleccions, i ocupà l'alcaldia entre l'1 d'abril de 1920 i l'1 d'abril de 1922. Posteriorment, encara exercí un temps de regidor cinquè, fins al 3 de setembre de 1923.

Sabater compaginà les seves ocupacions professionals amb l'afició de l'arqueologia. Fruit dels seus esforços fou la descoberta del dolmen del turó de l'Home, un megàlit situat al sud-oest del serrat de la Torre del Sastre. També promogué excavacions en el mateix nucli de Roses, en l'any 1916.

L'ajuntament de Roses acordà el juny de 1931 de dedicar-li un carrer. I el respecte que despertava la seva figura va fer que no se'n canviés el nom en les oscil·lacions polítiques de la resta del segle XX.

Enllaços externs

• Biografia, per Josep M. Barris Ruset