Joaquim de Sentmenat i de Sarriera

Joaquim de Sentmenat i de Sarriera (Barcelona, 1894 - 2 de març de 1968) fou un polític català, VIII marquès de Sentmenat i X marquès de Ciutadilla, Gran d'Espanya.

Trajectòria

Fill de Joaquim de Sentmenat i Patiño i Joaquima de Sarriera i de Vilallonga, a la mort del seu pare en 1924 va heretar els dos marquesats. En 1920 es casà amb María de la Soledad Osorio de Moscoso y Reynoso (1901-1975), IV duquessa de Santángelo, Gran d'Espanya i dama d'honor de la reina.

Tenia grans propietats a Castellar del Vallès i fou membre del consell d'administració del Banco Vitalicio de España. Va col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera i el 1924 fou nomenat regidor de l'ajuntament de Barcelona. Es va mostrar hostil a la Segona República Espanyola des del primer moment degut als plets per la retirada dels seus títols nobiliaris i els plets amb el municipi de Sentmenat per la canalització de les aigües de les seves terres. El 1932 va col·laborar amb la Sanjurjada. El seu pla era apoderar-se de l'ajuntament de Barcelona, però el cop fracassà, fou detingut i deportat a Villa Cisneros (Sàhara Espanyol). El febrer de 1934 fou amnistiat pel govern d'Alejandro Lerroux. Quan esclatà la guerra civil espanyola va fugir cap al bàndol revoltat i les seves terres foren expropiades. Va lluitar en l'exèrcit revoltat com a capità d'artilleria i el 28 de gener de 1939 entrà a Sentmenat al capdavant de les tropes que comandava. Fou president del Reial Cos de la Noblesa Catalana.