Joaquim de Roca i Pi

Joaquim de Roca i Pi (Barcelona, 1786 - Badalona, 17 de gener 1864) va ser un religiós català.

Nascut en el si d'una família acomodada, era fill de Joaquim Roca i Batlle, empresari i comerciant marítim, i de Raimunda Pi; germà de l'empresari i filantrop Vicenç de Roca i Pi. Va rebre una educació religiosa orientada al sacerdoci, va estudiar al seminari de Saragossa i es va doctorar en Teologia. Va ser beneficiat de l'església de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona, però mai va aspirar a llocs eclesiàstics rellevants malgrat ser de bona família. Sempre va viure amb els seus germans, de fet, a la mort dels seus pares, va passar a viure a la finca de Fontana (Gràcia), amb els seus germans Vicenç i Raimunda, i després a Badalona. Allà, va fer diverses contribucions al monestir de la Divina Providència i va aconseguir augmentar els donatius derivats de l'herència que el seu germà havia deixat als pobres de Badalona, de la qual era usufructuari per legació testamentària del difunt. Va morir el 17 de gener de 1864, als 78 anys.

Bibliografia

• Abras Pou, Margarida. Els cementiris de Badalona. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1998. 
• Codina, Gaspar «Biografies dels germans don Vicenç, don Joaquim i donya Raimunda». Amistat. Butlletí del Museu Municipal, núm. 121, gener 1981.
• Cuyàs i Tolosa, Josep Maria. Història de Badalona (Volum VII). Badalona: Arts Gràfiques Duran, 1982. ISBN 84-400-8651-2.