Joan Roure i Jané

Joan Roure i Jané (Solsona, 18 d'octubre del 1921 – Andorra la Vella, 14 de desembre del 1990) va ser un músic i compositor català.

Biografia

El seu pare, Joan Roure i Riu, trompetista, l'inicià al solfeig quan tenia quatre anys i més tard feu ingrés a l'Escolania de la Mare de Déu del Claustre de Solsona que li serví per anar ampliant els estudis musicals.

Va iniciar estudis de trompeta de la mà del seu pare i també els del violí a càrrec d’un professor particular, just quan començava a iniciar els estudis d'harmonia, composició i contrapunt.

Amb els anys va fundar gran varietat d'orquestres com l'Orquestra Moderna Solsonina, la Cobla Orquestra Diamant Club de Solsona, l'Orquestra Dekaros a Lleida, l'Orquestra Rebés, o l'Orquestra del Principat d'Andorra (Dixi Combo). També en dirigí algunes com ara l'Orquestra Triomfal d'Igualada o la Cobla Orquestra Amoga de Vidreres.

En la faceta de compositor, va ser autor de múltiples obres que van des d'una gran varietat de composicions per a corals (cançons, sardanes, caramelles...), a pasdobles per a banda o sardanes ben conegudes per a cobla.

La seva popularitat a Solsona fou molt gran, entre altres coses per la seva col·laboració en el reeixir musical de la ciutat després de la guerra civil i per l'impuls en la creació de l'Escola Municipal de Música. Però el seu paper més destacable amb la participació i col·laboració en festes tan importants per Solsona com són la Festa Major i el Carnaval.

Joan Roure va fer els actuals arranjaments per cobla dels ballets tradicionals de la Festa Major de Solsona i en va crear de nous, que fan que la Festa Major tingui la musicalitat que té, sent molt destacada per aquest motiu entre d’altres. També va crear una sèrie de pasdobles per acompanyar els gegants durant les cercaviles.

Al Carnaval també hi deixà un bon llegat, component any rere any un ball per als elements del folklore carnavalesc que anaven apareixent des de la recuperació d’aquesta festa a Solsona l’any 1971.

Tant les músiques del Carnaval com de la Festa Major han adquirit un aire molt popular, però alhora tenen un valor que fan augmentar la riquesa del patrimoni cultural i musical solsoní.

Del seu pas per Andorra la Vella se'n destaca la fundació de l'Orfeó Andorrà.

El seu fill Jordi Roure i Torra i la seva filla Meritxell Roure Morist es dediquen a la música i la seva néta Marta Roure és la coneguda cantant andorrana que va portar per primer cop a la història la llengua catalana a Eurovisió.

A Andorra la Vella hi ha una plaça amb el seu nom, mentre que a Solsona es pot trobar un bust del músic a la plaça de Sant Pere.

Sardanes

• A en Joan Llobet (1959, obligada de tenora
• Alba (1986)
• L'amic Pere (1986 )
• Andorrana (1964)
• Anna i Marta (1980)
• Aplec a Meritxell (1967)
• L'aplec d'Encamp (1989)
• L'aplec de la Taula Rodona (1951)
• Avui és Pàsqua (1988)
• Baixant pel Cardener (1940)
• Bonica Andorra
• El campanar del meu carrer (1963)
• Cant d'amor (1951)
• Cardona
• Ciutat de Solsona (1982), dedicada a la cobla Ciutat de Solsona
• En Jordi i la Pepita (1961)
• En Quimet de cal Algué (1951), obligada de trombó
• En Tomàs Bahí (1960) obligada de tible
• La llum de Tarragona (1962)
• Mercè
• Olesa i la Passió (1961)
• Penya Barcelonista de Solsona (1986)
• Poncella del Pirineu (1968)
• Primavera (1985)
• Rambla avall (1967)
• La sardana de Solsona (1950)
• Senzilla (1983)
• Solsona poncella (1946)
• Solsona, Ciutat Pubilla Solsona (1983), sardana del Pubillatge
• Verge de Montalbà (1973)
• La veu de la Catalunya
• Vidreres