Joan B. Isart López

Joan B. Isart López (Barcelona, 1938 - 2015) fou un activista social català. Per la mort dels seus pares el 1942, va viure amb uns oncles a la casa pairal d'Esparreguera. El 1952 va començar a treballar d'aprenent de torner mecànic, i el 1959 va obtenir el diploma de mestre industrial de Barcelona. El 1969 aconseguí el de pèrit industrial i més tard el d'enginyer tècnic industrial.

Va militar a les Joventuts Obreres Cristianes (JOC) i fou membre de l'Associació de Veïns de Sant Antoni, una de les primeres associacions veïnals de tot Catalunya i de la que en fou president de 1979 a 1995. A finals dels anys setanta entrà a formar part de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, de la qual en fou el vicepresident, i des d'on va treballar pels barris més desfavorits de la ciutat.

Des que es va fundar el 1988, va ser també membre de la junta directiva de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC), com a representant de Barcelona. També va participar activament en diferents plataformes cíviques com Aturem la Guerra i la Plataforma pel Dret a un Habitatge Digne, a més d'altres campanyes i lluites socials a favor de la donació del 0,7% del PIB als països sotsdesenvolupats. El 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona,.