Guillem Rocafull i Rocabertí

Guillem Rocafull i Rocabertí (o Guillem (I) de Rocabertí, abans de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí; o Guillem Manuel de Rocabertí i Rocafull) (segle XVII - 1728), fou un noble amb arrelament al Principat de Catalunya i al Regne de València, XXIV Vescomte de Rocabertí, IV Marquès d'Anglesola, VI Comte de Peralada, Gran d'Espanya, III Comte d'Albatera, III Baró de Bétera, Comte de Santa Maria de Formiguera, Baró de Vilademuls, Cavaller de Calatrava.

Era fill de Ramon Rocafull-Puixmarín i Mercader, comte d'Albatera i baró de Bétera i d'Elisenda Rocabertí i Safortesa, vescomtessa de Rocabertí. Era nebot de Ramon Perellós i Rocafull Gran Mestre de l'Orde de Malta. Es va casar amb Antonia Ximénez de Urrea, hereva del comtat d'Aranda, si bé no varen tenir descendència.

Fou protector de Braç militar de Catalunya entre el 1679 i el 1681. Segons refereix Francesc de Castellví a les seves Narraciones históricas, en celebrar-se a Barcelona les Corts de 1701, amb Felip IV de Catalunya i V de Castella, el monarca va fer que el Braç militar a corts fos presidit per Guillem Rocafull i Rocabertí, en detriment de Pere Torrelles i Sentmenat, ja que el primer le excedía en fausto y grandeza. Posteriorment (1703) fou elevat pel rei a grande d'Espanya de primera classe. En esclatar el conflicte successori, Rocafull prengué ben aviat partit per Felip V. En represàlia, les autoritats de l'arxiduc Carles d'Austria li confiscaren els béns el 7 de gener de 1706.

Hi ha constància bibliogràfica de la seva participació, com a comte de Peralada i d'Albatera, en les festivitats celebrades a la ciutat de València els dies 28 i 19 de maig de 1691, amb motiu de la canonització de sant Pasqual Bailon. Els cronistes de l'època relaten la seva barroca participació a cavall, com a "rejoneador", en la correguda taurina organitzada, profusament engalanat. La seva intervenció, en la que va ser perillosament descavalcat per un brau, va donar lloc a l'edició de corones poètiques en el seu honor.

Referències

Bibliografia

• Amorós 2014 : Amorós i Gonell, Francesc. La Guerra de de Successió i l'Orde de Malta a Catalunya. Política, finances i llinatges (1700-1715). Lleida: Fundació Noguera / Pagès Editors, juliol 2014. ISBN 9788499755168 [Consulta: 24 maig 2015]. 
• Fluvià 1966 : Fluvià i Escorsa, Armand de «Relación de los Protectores del brazo militar del Principado de Cataluña y Condados del Rosellón y Cerdaña, y ahora Real Cuerpo de la Nobleza». Hidalguía, 93, 1969, pàg. 153-160 [Consulta: 21 maig 2015].
• Fra Josep de Jesús 1692 : Padre Fray Joseph de Jesus. Cielos de fiesta, Musas de Pascua, en fiestas reales, que a S. Pascual coronan sus más finos y cordialísimos devotos, los de muy esclarecidos hijos de la muy Ilustre, muy Noble, muy Leal, y Coronada Ciudad de Valencia, que con la magestad de las más luzida pompa echó su gran devoción el resto, en las Fiestas de la Canonización de San Pascual Baylon (en castellà). València: Por Francisco Mestre, Impressor del S. Tribunal de la Inquisición, junto al Molino de la Rovella, 1692 [Consulta: 25 maig 2015]. 
• Martí 2009 : Martí Fraga, Eduard. La classe dirigent catalana. Els membres de la Conferència dels tres comuns i del Braç militar (1697 - 1714) (pdf). Barcelona: Fundació Noguera / Pagès Editors, 2009, p. 73-87. 
• Negre 1974 : Negre i Pastell, Pelai «Extinción de la linea masculina de los Vizcondes de Rocabertí» (pdf) (en castellà). Revista de Girona, 67, 1974, pàg. 81-82 [Consulta: 23 maig 2015].