Francesca Casaponsa

Francesca Casaponsa Suñol (Castellfollit de la Roca, 3 d'abril de 1906 - la Bisbal d'Empordà, 1990) va ser la primera col·legiada de Girona que exercí com a metgessa de família en el medi rural. Formada a la Universitat de Barcelona (1925-1931), es va especialitzar en Ginecologia i Obstetrícia. Va exercir a Igualada durant un temps, però la Guerra Civil la va empènyer a traslladar-se a la Bisbal d'Empordà, on va exercir com a metgessa de poble la resta de la seva carrera professional.

Biografia

Era filla de Dolors Suñol i Mañé, natural de Teià, una de les primeres llevadores diplomades a la Universitat de Barcelona, i Miquel Casaponsa Batlle, natural de Castellfollit de la Roca. Inicia l'ensenyament bàsic a les Carmelites de Ripoll. Els estudis secundaris els fa amb professors particulars i permisos especials perquè al Ripoll de l’època aquests estudis es reserven exclusivament als nois. Als 16 anys, ja orfe de mare, es trasllada a Barcelona per acabar el batxillerat i, posteriorment, estudiar la carrera de Medicina.

Estudia a la Universitat de Barcelona en el període entre 1925 i 1931 sota el mestratge dels doctors Nubiola, Pi Sunyer, Pedro Pons, Trias Pujol i Ferrer Cajigal, amb cent cinc alumnes masculins i les futures doctores Cardona González, Llaberia Sais, Valls Gili i De Palma Delgado. S’especialitza en Ginecologia i Obstetrícia, tot i que també obté la titulació de practicant. A més, estudia alemany, fa guàrdies a domicili, es dedica a l'estudi de la tuberculosi i la lluita contra la mortalitat infantil, i col·labora estretament amb els doctors Conill i Nubiola.

Tan sols un any després d'haver obtingut la titulació, obre un consultori a Igualada. La seva expertesa, sobretot en ginecologia, obstetrícia i pediatria, és decisiva per a l’èxit en el seu exercici professional. Es casa amb el seu antic company de facultat, el cardiòleg Josep Solé i Xarpell, i es trasllada a treballar a Solsona.

Al cap d’un any de casada, Francesca Casaponsa té la seva primera filla. Dos anys més tard, en ple conflicte civil i embarassada de set mesos, perd el marit, afusellat per deserció el juny del 1938. La por l'obliga a fugir cap a la Bisbal d'Empordà, on ocupa una consulta vacant de metgessa. L’any 1941 es casa amb Enric Nadal i Anglada, amb qui troba un gran suport, i tenen dos fills més.

Ser metgessa de la Bisbal l’obliga a fer diverses interinitats als pobles dels voltants i una oposició a Madrid. Llavors les dones no es tenien en consideració —en els formularis per opositar només hi havia el «Don»— i la doctora Casaponsa, una de les primeres dones en optar a la plaça de metge titular, supera la prova. Del gener al setembre de l’any 1941 i de l’octubre del 1943 a l’agost del 1945 és interina del partit mèdic de la Bisbal. Fins a l’any 1950, acumula la Bisbal i el partit de Corçà amb els agregats de Casavells, Monells i Castell d’Empordà. El 1952, com que no pot optar a la Bisbal, obté la plaça definitiva a Cruïlles–Sant Sadurní, a prop d'on viu, i s’hi està com a propietària fins a la seva jubilació.

Quan compleix els setanta anys, se li notifica la baixa de prestació de serveis de medicina general i és declarada de baixa com a metge titular APD per jubilació forçosa el 31 de maig del 1976. Llavors decideix repartir el seu instrumental entre els companys perquè creu que a les seves eines encara no els ha arribat l’hora de jubilar-se i que encara tenen molta feina a fer. D’aquesta manera, Francesca Casaponsa creu que una part d’ella encara pot ser útil.

La doctora Casaponsa és l'exemple de metgessa de capçalera del malalt.

Reconeixements

L'any 2006, en motiu dels 100 anys del seu naixement, el Col·legi de Metges de Girona, juntament amb l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà, i amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Girona, va organitzar una exposició titulada «Dra. Casaponsa, gènere i figura".

Des de l'any 2013, i a petició del Grup de Dones i de l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà, el Centre d'Atenció Primària (CAP) de la població du el nom de la doctora Casaponsa.