Estanislau Mateu i Mas

Estanislau Mateu i Mas (Tarragona, Tarragonès, 1853 – Reus, Baix Camp, 1911) va ser director de cor, pianista i compositor.

De ben petit entrà a l'Escolania de Montserrat, on durant sis anys rebé classes de solfeig i piano. Després continuà els seus estudis a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Gràcies al seu prestigi com a director de masses corals, va ser nomenat sotsdirector de l'Agrupació de Cors de Clavé.

El 1878 s'instal·là a Reus, on exercí com a professor de música i pianista. De conviccions catalanistes, el 1884 va ser un dels signants del manifest fundacional de l'Associació Catalanista de Reus. El 1892 substituí Florenci Cogul en la direcció de la secció coral del Centre de Lectura que transformà en orfeó i passà a denominar-se Orfeó Reusenc del Centre de Lectura, fins a la seva mort.

Va ser membre fundador de la "Sociedad de Conciertos Sexteto Beethoven", que assolí èxits arreu d'Espanya i França, i especialment als balnearis del nord de la península. Publicà articles musicals a la revista Reus Artístich (1890-1891). Fundador de la Banda del Centre de Lectura de Reus, el 1902 va dirigir també la Banda Municipal, famosa pels seus concerts al Teatre Circ de la ciutat. El seu fill, Estanislau Mateu i Valls, va ser fundador i director de l'Orfeó de Sants.

Com a compositor, destacà especialment en la realització de ballables. Va tenir especial èxit amb la jota De Catalunya a Aragón, que passà a formar part del repertori de les masses corals de l'època. Va escriure quaranta obres per a banda, catorze per a cor, tres de caràcter religiós, vint-i-set per a cant i piano, una per a orquestra i sis per a grans masses orfeòniques i orquestrals.

Obres

• De Catalunya a Aragón, veu i piano
• Amapola, veu i piano
• La Dalila, veu i piano
• Anís Padrós, veu i piano
• Merceditas, veu i piano
• El reino de la mariposa, veu i piano
• Al puebo vasco, veu i piano
• La Primavera, veu i piano