Ernest Cervera i Astor

Ernest Cervera i Astor (Barcelona, 1896 - 1972) va ser un pedagog i compositor català.

Va començar a estudiar piano als vuit anys amb Alexandre Ribó i harmonia, contrapunt i composició amb Enric Morera i Josep Barberà. De 1917 a 1922 fou sotsdirector de l'Orfeó Gracienc, amb el mestre Balcells de director titular. El 1920 fou fundador i secretari de l'Associació Íntima de Concerts. El 1923 va fundar amb Agustí Grau i Josep Maria Pagès la Revista Catalana de Música. Aquell mateix any va marxar a Cuba per dirigir l'Orfeó Catalunya i va fundar el Conservatori Cervera i l'Orquestra Simfònica de Santiago de Cuba, de la qual va ser director.

El 1931 va tornar a Barcelona i va esdevenir professor d'estètica del Conservatori del Liceu i responsable dels ensenyaments musicals de l'Institut Escola. Passada la guerra civil, va ser professor de l'Escola Isabel de Villena i director de la Schola Cantorum Universitaria Barcinonensis des del 1949 fins al 1969.

Va fer nombroses harmonitzacions de cants populars de gairebé tots els països europeus que avui formen part del repertori dels grups corals de tot Catalunya. És autor de la cantata En Pere sense por.

Ernest Cervera és pare del també músic Marçal Cervera i Millet.