Emili Briansó Planes

Emili Briansó Planes fou un metge i polític nascut a Reus el 1863. Llicenciat en medicina a Barcelona el 1884, va ser metge forense a Reus, i metge de malalts mentals a ca l'Agulla o casa del Desfrarat, un lloc d'acolliment psiquiàtric al carrer de Sardà de Reus, on després hi van haver els jutjats. Cap destacat de la militància republicana fou membre del Partit Possibilista. Va ser un dels impulsors de la creació de l'Institut Pere Mata, el manicomi de Reus i en va ser el seu director el 1897. El seu nom apareix a la novel·la "Don Pablo y los conjurados" (1892), publicada a la revista satírica i humorística reusenca La Bomba, un setmanari conservador que atacava els sectors catalanistes de la ciutat. El 1910 fou alcalde de Reus. Com a primera autoritat municipal, conjuntament amb Pere Coromines i Jaume Simó, presidí el Primer Congrés d’Ateneus i entitats culturals de Catalunya, celebrat a Reus el 31 de gener de l’any 1911. Va ser elegit diputat provincial pel districte de Reus i formà part de la Diputació de Tarragona entre 1917 i 1922 i va ser delegat territorial de Tarragona de la Mancomunitat de Catalunya. La ciutat de Reus va donar el seu nom al passeig que popularment s’anomena de la Boca de la Mina i el nomenà fill il·lustre. A l’Institut Pere Mata hi té un monument dedicat construït el1927. Col·laborà a la revista reusenca La Medicina contemporánea i a la Revista frenopática española. Va morir el 1923.