Eduard Rodeja i Galter

Eduard Rodeja i Galter (Figueres, 29 d'agost del 1896 - 30 de març del 1968) fou un historiador català fill de Josep Rodeja i Gay, també de Figueres, i d'Octavia Galter, de Llançà.

El març de 1954 va fundar la revista mensual Canigó. Més tard, el 1956, va fundar l'Institut d'Estudis Empordanesos d'on en va ser escollit sotsdirector tot i que portava tot el pes de l'administració. Va ser director de l'Escola d'Arts i Oficis i professor de dibuix de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres.

Historiador

Eduard Rodeja no va ser mai llicenciat en història: estava cursant el tercer any d'arquitectura quan va haver de tornar a Figueres a causa d'una malaltia del seu pare. Tot i així, la seva tasca com a historiador fou extensa.

Durant molts anys es va dedicar a recopilar molta informació de Figueres extreta dels arxius municipals, de la Parròquia de Sant Pere de Figueres i de la casa Fages. Durant la Guerra Civil els seus moviments es van veure restringits. Es passava moltes hores tencat al despatx envoltat de tota la informació que havia recollit o heretat. Això el va fer pensar en escriure un llibre amb notes històriques sobre la ciutat de Figueres. Al final va acabar publicant quatre volums del llibre anomenat Figueras. Notas históricas que van ser objecte de diversos premis i que li va fer guanyar el títol honorífic de primer cronista oficial de Figueres. El 1961 va escriure Llibre de Figueres que també va guanyar diversos premis. També va publicar Un opuscle sobre el centenari de l'Institut Ramon Muntaner, una biografia sobre Gaspar Portolà i nombrosos articles històrics a les revistes Ampurdán, Vida Parroquial i més tard al mensual Canigó.