Constança de Montpaó

Constança de Montpaó (Entre el perill corsari i les guerres intestines, Constança de Montpaó fou abadessa de Santa Maria de la Ràpita [...?]-1463?) és l'única priora d'aquest monestir de qui es tenen notícies com a (Gostansa de Montpahó). L'any 1463 consta que es van donar a la «priorisa del monestir de la Ràpita aquells cinquanta sous los quals dóna Tortosa quisqun any del censal mort a dos de deembre; hagé apocha closa per mi dir not[ari] 26 de noembre de 1463».

Constança era família d'Agnès de Montpaó, que havia estat priora d'Alguaire (1389-1415), a qui li va tocar patir el setge de Balaguer (1413) i l'empresonament del darrer comte d'Urgell, Jaume, i la liquidació d'aquest comtat que ja havia tingut més d'un conflicte amb el monestir d'Alguaire.

El cas d'aquest monestir és ben singular, perquè no va canviar només de ser un cenobi masculí a femení, sinó que també va canviar d'orde.

De benedictins a hospitaleres

Cal situar els orígens al castell islàmic de la Ràpita, quan encara no s'havia conquerit. ja en temps anterior Ramon Berenguer III de Barcelona el va donar al monestir de Sant Cugat, al qual es va comprometre a lliurar-lo. L'any 1150 es va fer efectiva la donació un cop Ramon Berenguer IV va conquerir Tortosa.

L'any 1171 el monestir de Sant Cugat hi va fundar un priorat sota l'advocació de Santa Maria. La distància i les diferències per qüestions econòmiques amb el bisbat de Tortosa van fer que els monjos benedictins se'n desfessin. L'any 1260, el castell i el monestir van ser venuts als templers i quan va ser suprimit aquest orde, els hospitalers, que ja havien demostrat el seu interès per l'indret, se'l va fer seu mitjançant concessió reial.

No va passar gaire temps que s'hi va fundar un monestir per a les donzelles de famílies nobles que volguessin consagrar la seva vida a Déu i dedicar les seves oracions a demanar protecció divina pels valerosos cavallers hospitalers. Així doncs, l'any 1290 s'hi va establir una comunitat de monges que procedien de Sixena. La comunitat va anar creixent en virtuts i en poder, però de mica en mica es va fer evident el perill que corrien les monges santjoanistes que estaven esposades als continus atacs per part dels corsaris. Bressolats per la remor del mar Mediterrani, el que aparentment semblava un lloc ideal per fer vida religiosa, es va convertir en un indret arriscat. De fet, els cavallers de l'orde, el juny de l'any 1398 ja havien canviat Amposta, el seu castell, el terme i les pertinences per la vila d'Onda i altres del regne de València on van gaudir de més seguretat.

A la priora Constança a més d'haver d'enfrontar-se al perill corsari, li va tocar viure un període bel·licós. A banda de la guerra (462-1472) que el rei Joan II mantenia contra la Generalitat, va haver de patir les lluites polítiques entre catalans i aragonesos. Ateses les circumstàncies, no es podia proporcionar una defensa segura de les monges de Santa Maria de la Ràpita. Malgrat tot, van romandre al monestir fins a l'any 1579, en què abandonaren la Ràpita per fundar un altre cenobi a Tortosa.

Bibliografia

• Editorial Base Col·lecció Base Històrica, Abadesses i priores a la Catalunya Medieval, pàgs. 231-32, llibre de Maria Carme Roca i Costa (ISBN 978-84-16166-22-0)