Carrasco Herrera, Jose

José Carrasco Herrera (Osuna, Sevilla, 1931) va ser un militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya. En les primeres eleccions democràtiques es presentà a regidor en les llistes del PSUC i en va sortir elegit l'any 1979.

Treballador dels sectors de la construcció, del tèxtil, del vidre, dels transports, de la foneria i de les assegurances. A l’any 1955, arriba al barri de Pubilla Cases de L’Hospitalet.

Militància

Va militar a Comissions Obreres (CCOO) i Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), a l'Associació de Veïns de Pubilla Cases, "Asociación Cultural y Recreativa Rumbo" i a l'Associació El Pont de la Llibertat de L’Hospitalet Antifranquista.

Entre el 1979-1983, fou Regidor de l’Ajuntament de L’Hospitalet.

Fets més destacats

Es trasllada a treballar a una colònia fabril en els límits de Barcelona i Girona, i comparteix l’habitatge de l’empresa amb els sogres. Torna a L’Hospitalet el 1959 i començà a treballar a Frasquerías Pedret, empresa del sector del vidre, després a Transportes Oliveras i a Autos Florida. El 1962 es traslladà a l’empresa Samper, el 1963 connectà amb Comissions Obreres i el 1965, amb altres companys, creà una cèl·lula del PSUC amb quatre militants. El 1967 és acomiadat de l’empresa, i el 1968 trobà feina a Soberana, SA, empresa d’assegurances, on es jubilà l'any 1994.

Connectà amb els moviments veïnals de Pubilla Cases on en va ser fundador de l’associació de veïns i membre de la junta. Durant els anys 1975 a 1977 formà part de l’"Asociación Cultural y Recreativa Rumbo", embrió del que avui és el Grup d’Esplai Pubilla Casas. Va ser un referent del PSUC a Pubilla Cases i la Florida.

En les primeres eleccions democràtiques es presenta a regidor en les llistes del PSUC i en surt elegit. El 1981 va ser un dels fundadors de "Tertulia Flamenca de L’Hospitalet". Des de 1994, fou membre de l’Associació El Pont de la Llibertat de L’Hospitalet Antifranquista

Biografia

Forma part d’una família de vuit germans en què el pare treballava de comerciant de bestiar. A causa de l’extrema pobresa de la seva família no pot anar a l’escola, però de manera autodidacta aprèn a escriure i les principals operacions matemàtiques. Amb 11 anys s’ha de posar a treballar cuidant bestiar a San Roque (Cadis), fins que s’incorpora al servei militar.

El 1955 arriba a L’Hospitalet, on ja viu una de les seves germanes. Comença a treballar a la construcció, en una farga, i a poc a poc va arribant tota la seva família. Es casa a Pubilla Cases el gener de 1957.

Bibliografia

• L’Hospitalet antifranquista. La transició democràtica. Taula rodona del 15 de juny de 1995 i l’1 de febrer de 1996. L’Hospitalet de Llobregat: Centre d’Estudis de L’Hospitalet, 1996.

• Entrevista enregistrada per l’Arxiu Municipal de L’Hospitalet - Arxiu Històric (maig i agost de 1996).

• L'Hospitalet lloc de memòria : Exili, deportació, repressió i lluita antifranquista. Centre d'Estudis de L'Hospitalet ; Carles Santacana (pròleg) ; Joan Camós (presentació).-- L'Hospitalet de Llobregat : Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 2007 .- 467 p. : il., fots. col. ; 30 cm .- Recerques, 5. Bibliografia. Inclou índex onomàstic. ISBN 978-84-922206-1-8

Veure més

• L'Hospitalet Antifranquista. Entrevista 22 d'octubre de 2008 publicada a YouTube pel Museu de L'Hospitalet. Data de publicació: 29 de nov. 2013