Carlos O'Donnell y Anethan

Carlos Manuel O'Donnell y Anethan (Cadis, 22 d'abril de 1772 - Madrid, 8 de febrer de 1830) fou un aristòcrata i militar espanyol, capità general de Catalunya durant la guerra del francès. Era fill de Joseph O'Donnell O'Donnell, originari d'Oughty, al comtat de Mayo (Irlanda) i descendent de Hugh-Roe O'Donnell, de Castlebar, que abandonaren Irlanda després de la batalla de Boyne; i de Marie Anne d'Anethan, luxemburguesa filla del senyor de Densborn. Era germà d'Enrique José O'Donnell. Es va casar amb María Josefa Joris Casaviella, originària de Cartagena i camarista de la reina Maria Lluïsa, esposa de Carles IV amb la que fou pare de cinc fills, entre ells Leopoldo O'Donnell. El seu fill gran, Carlos O'Donnell, va morir lluitant en el bàndol carlí durant la primera guerra carlina.

En 1809 fou capità general de les Illes Canàries i en 1810 passà a la Península, participant en els combats a Trujillo (Extremadura). En 1810 fou Capità general de Catalunya i en 1811 capità general de València, on va publicar un Manifest recomanant als valencians portar els seus tresors a places segures. Fou fet presoner per Louis Gabriel Suchet i tancat un temps al castell de Vicennes. En 1814 fou ascendit a tinent general, en 1816 fou president de la Cancelleria de Valladolid i en 1817 capità general de Castella la Vella. De 1819 a 1822 fou director de la Societat Econòmica d'Amics del País de Valladolid. En 1819 va rebre la gran creu de l'Orde de Sant Hermenegild.

President de la Junta provisional governativa de Valladolid el 10 de març de 1820, el juny de 1820 va participar en una conjura absolutista amb Santiago Pierrad i el capellà Pedro Aris, raó per la qual hagué d'exiliar-se durant el trienni liberal. Amb l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís en 1823 va tornar a Espanya, i el 21 d'abril de 1823 fou nomenat novament capità de Castella la Vella. En 1824 va rebre la gran creu de l'Orde de Carles III