Antoni Garcia i Llansó

Antoni Garcia i Llansó (Barcelona, 31 de desembre de 1854 — 30 de desembre de 1914) fou un metge i erudit barceloní.

Biografia

Estudià medicina a la Universitat de Madrid, on va treballar alguns anys com a professor a la Facultat de Medicina. Després tornà a Barcelona, on va fundar una Revista de Ferrocarriles (1887). Fou membre designat per Japó del jurat qualificador de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. En 1890 va ser redactor artístic de La Ilustración Artística i va rebre la medalla d'or de l'Ajuntament de Barcelona per la conferència que va donar a l'Exposició d'Indústries Artístiques de 1892.

Després fou nomenat conservador i després secretari de la Junta Delegada de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, per a la que fundà en 1895 el butlletí Pro Patria i el 1893 va publicar la primera guia del museu. Soci corresponent de la Societat Arqueològica Lul·liana de Palma de Mallorca i de la Societat Econòmica d'Amics del País de las Palmas. En 1907 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on fou director de la Secció 5a en 1912.

Fou reconegut per la seva compilació de catàlegs de diverses col·leccions artístiques i de les Exposicions de Belles Arts de 1891, 1894, 1896 i 1898.

Obres

• El Arte español y la primera exposición de industrias artísticas (1892)
• Una Visita al Museo-Biblioteca Balaguer de Villanueva y Geltrú (1893)
• Armas y armaduras (1895)
• El Museo-Biblioteca de Ultramar (Barcelona, 1897)
• Manual de la propriedad intelectual (1901)
• Dai Nipon (1905)
• La joyería y la orfebrería en España (1908)
• Cau Ferrat. Colección de hierros de Santiago Rusiñol (1920)

Referències

Enllaços externs

• Dai Nipon (El Japón), de Antonio García Llansó. a la revista Ecos de Asia.
• Antoni Garcia i Llansó al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya.