Antoni Ariet i Barberis

Antoni Ariet i Barberis (Seva, 1872 – Viladrau, 1951) fou un metge fill de Josep Ariet, cirurgià nascut a Pou de Claverol (l'Urgell) i de Victòria Barberis, nascuda a Torí (Piemont). Va estudiar a Barcelona, on va obtenir el grau de batxillerat el 1892 i el de llicenciat en medicina i cirurgia el 1900. Va exercir la professió mèdica a Viladrau, vila de la qual va arribar a ser alcalde. Participà com a congressista numerari en els Congressos de Metges de Llengua Catalana des del primer, de 1913. Va ser soci protector de la Societat Astronòmica de Barcelona i soci corresponsal de la Societat Protectora de Plantes i Animals de Catalunya. El 1913 la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona el va guardonar amb un accèssit per la seva Topografia mèdica de Viladrau, nomenant-lo al mateix temps soci corresponent. Aquesta obra consta de tres seccions: Biològica (Vida somàtica i vida psíquica), Etnogràfica (Descripció del gènere de vida de la població) i Topogràfica (Estudi del medi ambient). Segons Ariet, havia confegit aquesta topografia perquè: «He volgut fer un estudi del poble aixerit, amb el que m'uneix avui gran amistat, esmentant la vida somàtica, la vida psíquica i el genre de vida de la població; l'atmosfera, el terrer, la flora, la fauna, les malalties i les causes locals d'aquestes, no tan sols pel que fa a les persones, sinó també pel que fa a animals i plantes afecta; proposant a la vegada, segons mon entendre, els medis per a combatre lo dolent i aprofitar lo ventatjós». Tota una declaració d'intencions que es reflecteix en el treball consegüent i que constitueix un estudi integral de la vila de Viladrau d'un gran valor històric i documental.